Tinc clarianes 15 de maig del 2000
T3·C2 (19:51)
Emma: «I així ha sigut. No he pogut evitar estimar-la, per això que he fugit...»
- David: Total, l'he obert. Et sap greu?
- Emma: Benvolguda senyoreta Emma:
- Emma: Ja des del primer dia que la vaig veure, vaig saber que patiria.
- Emma: I així ha sigut. No he pogut evitar estimar-la, per això que he fugit...
- Era un amor impossible.
- Si la diferència d'edat afegia una dificultat a la nostra relació
- l'abisme social entre nosaltres dos ja era un obstacle insalvable.