Tinc castanyes 1 de novembre del 1999

T2·C8 (25:47)

David: «perquè la molt burra volia sortir, eh?»

1. 25:37 Ara, s'ha resistit com una lleona, no volia que l'enterréssim.
2. 25:40 David: Jo li he hagut d'aguantar el cap amb un peu
3. 25:42 David: mentre el Ramon li tirava terra per damunt
4. 25:44 David: perquè la molt burra volia sortir, eh?
5. 25:47 A vegades aquestes coses passen.
6. 25:49 Hi ha molts fantasmes que no saben que són morts.
7. 25:52 Lopes: Quins crits, Carbonell! Feien glaçar l'ànima.