Tinc meta 10 de gener del 2000

T2·C16 (18:11)

Lopes: «La veritat, no. Però aguantar-te a tu, té mèrit! Ets insuportable!»

1. 17:57 Moni!
2. 18:00 Emma: Pitxutxi! No és el que sembla.
3. 18:05 David: Estic content d'haver acabat. Aguantar-te no és fàcil.
4. 18:08 Lopes: La veritat, no. Però aguantar-te a tu, té mèrit! Ets insuportable!
5. 18:13 David: I tu? Ets un neuròtic de l'hòstia!
6. 18:13 Lopes: Tants anys amb tu, m'hi he tornat.
7. 18:21 David: Jo també he canviat. Era alegre, simpàtic, de bon rotllo. I ara...